NOTES I ESTUDIS Barcelona

Notes I Estudis Barcelona-Free PDF

  • Date:25 Oct 2020
  • Views:3
  • Downloads:0
  • Pages:19
  • Size:544.77 KB

Share Pdf : Notes I Estudis Barcelona

Download and Preview : Notes I Estudis Barcelona


Report CopyRight/DMCA Form For : Notes I Estudis Barcelona


Transcription:

02 Bordas qxp 31 5 13 10 34 P gina 120, EL NEOL TIC ANTIC I L INICI DE L EDAT DEL BRONZE A LES EXCAVACIONS. DEL NOU CONSERVATORI DEL LICEU, En aquest article es presenta l estudi evid ncies d estructures de combusti Paraules clau Barcelona. interdisciplinari de les ocupacions i diversos elements de suport prehist ria estructuras de combusti n. prehist riques recents neol tic Hi destaca la conservaci d alguns comunitats agr colas neol tic. i inici de l edat del bronze localitzades magn fics fogars aix com un postcardial neol tic antic evolucionat. durant la construcci del conjunt de materials abi tics i bi tics NAE bronze inicial. Conservatori del Gran Liceu que permeten augmentar. de Barcelona al barri del Raval de la el coneixement de les primeres. mateixa ciutat Les restes ocupacionals comunitats agr coles del Pla. corresponen a un assentament amb de Barcelona, EL NEOL TICO ANTIGUO Y EL INICIO DE LA EDAD DEL BRONCE. EN LAS EXCAVACIONES DEL NUEVO CONSERVATORIO DEL LICEO. En este art culo se presenta el estudio con evidencias de estructuras comunidades agr colas del llano. interdisciplinar de las ocupaciones de combusti n y otros elementos de Barcelona. prehist ricas recientes Neol tico de soporte, e inicio de la Edad del Bronce Entre ellos destaca la conservaci n. localizadas durante la construcci n de algunos magn ficos hogares Palabras clave Barcelona prehistoria. del Conservatorio del Gran Liceo de as como un conjunto de estructuras de combusti n. Barcelona en el barrio del Raval de la materiales abi ticos y bi ticos comunidades agr colas Neol tico. misma ciudad Los restos de ocupaci n que permiten aumentar el poscardial Neol tico antiguo. corresponden a un asentamiento conocimiento sobre las primeras evolucionado NAE Bronce inicial. THE EARLY NEOLITHIC AND THE EARLY BRONZE AGE IN THE EXCAVATIONS. OF THE EL LICEU NEW CONSERVATOIRE, This paper presents the supporting elements It emphasises Key words Barcelona prehistory.
interdisciplinary study of the recent the preservation of some magnificent combustion structures farming. prehistoric occupations Neolithic fireplaces and a set of archaeological communities Postcardial Neolithic. and Early Bronze Age found during abitoic and biotic materials that can Developed Early Neolithic DEN Early. the construction of El Liceu increase knowledge of the first farming Bronze Age. Conservatoire in Barcelona s El Raval communities in the Barcelona plain. district Occupational remains,correspond to a settlement with traces. of combustion structures and several, LE N OLITHIQUE ANCIEN ET LE D BUT DE L GE DU BRONZE. DANS LES FOUILLES DU NOUVEAU CONSERVATOIRE DU LICEU. Cet article pr sente l tude tablissement pr sentant des Mots cl Barcelone pr histoire. interdisciplinaire des occupations structures de combustion et diff rents structures de combustion levage. pr historiques r centes n olithique l ments de support On y remarque la n olithique post cardial n olithique. et d but de l ge du bronze localis es conservation de quelques magnifiques ancien volu bronze initial. lors de la construction du foyers ainsi qu un ensemble de. Conservatoire du Grand Th tre mat riaux abiotiques et biotiques. du Liceu op ra de Barcelone qui peuvent enrichir les connaissances. dans le quartier du Raval Les vestiges sur les premi res communaut s. d occupation correspondent un agricoles de la plaine de Barcelone. QUARHIS POCA II N M 9 2013 pp 120 137,02 Bordas qxp 31 5 13 10 34 P gina 121. EL NEOL TIC ANTIC I L INICI DE L EDAT DEL ANNA BORDAS quarhis 121. ANNA G MEZ,BRONZE A LES EXCAVACIONS DEL NOU RAMON JULI. CONSERVATORI DEL LICEU YOLANDA LLERGO,JORDI NADAL,RAQUEL PIQU.
SANTIAGO RIERA,PATRICIA R OS,MARIA SA A,MIQUEL MOLIST. 1 Introducci VI mil lenni i es van localitzar en dues zones diferents La. Com comen a a ser ben conegut el desenvolupament primera correspon a un mbit de tipus m s concentrat. urban stic i constructiu dut a terme al Barri Antic de com s el jaciment localitzat al voltant de l esgl sia de. Barcelona est ajudant a con ixer de manera significativa Sant Pau del Camp que s estendria cap al nord fins a m s. les ocupacions d poca prehist rica al Pla de Barcelona i enll de la rambla del Raval i cap a l est fins al carrer de. per extensi a la part central de la costa de Catalunya Les la Reina Am lia L altra zona es situa als estreps del Mont. actuacions d arqueologia preventiva estan canviant i Taber tant al vessant sud oest fins al carrer del Pi com al. millorant de manera molt rellevant tant el coneixement nord a la pla a de la Vila de Madrid estenent se cap a la. del primer poblament i les seves activitats com els aspec zona de l avinguda Camb. tes que hi estan associats a trav s del medi o el paleocli Geogr ficament i geol gicament aquesta zona de Barce. ma El present treball pret n contribuir a aquest coneixe lona s emmarca dins del que s ha anomenat el Pla de Bar. ment amb l estudi dels nivells prehist rics localitzats al celona i m s concretament el que es coneix com a pla de. jaciment arqueol gic del solar del Conservatori del Gran baix el qual presenta unes caracter stiques geomorfol. Liceu de Barcelona Aquest nou jaciment descobert giques i que estan definides per dos elements En primer. arran de les obres dutes a terme per a la construcci del lloc els dip sits d origen quaternari sotmesos a l acci de. nou edifici es localitza dins l entramat urban stic de la diversos agents erosius i en segon lloc una mplia xarxa. ciutat de Barcelona concretament a l anomenat barri del hidrogr fica que afecta aquesta unitat morfol gica Juli. Raval i es troba delimitat pels actuals carrers Nou de la 1977 Bern ldez et alii 2010 En aquest sentit la plani. Rambla a l est de les T pies a l oest i de l Estel al nord 1 metria de la zona del jaciment evidencia l exist ncia de. L espai del jaciment descobert s ubica dins d una rea diverses possibles rieres que circulaven per la zona Aix. general on en els darrers anys diverses intervencions sembla que l antic tra at de les rieres de Bargall. arqueol giques han posat en evid ncia ocupacions inten Valldonzella i Mag ria confluirien al sector de Sant Pau. ses durant la prehist rica recent des del neol tic antic del Camp cap a l antic estany del Cagalell que alguns. fins a finals de l edat del bronze Recordem de manera autors Riba 1993 171 ubiquen cap a la zona nord del. general que s ha pogut determinar en contextos estrati carrer Nou de la Rambla i al sud d un conjunt de depres. gr fics segurs restes d ocupacions neol tiques en diver sions visibles avui en dia i que es coneixen com el. sos sectors que han perm s establir una seq ncia diacr Cagalell Vell Juli Riera 2012 Al mateix temps de la. nica d aquesta ocupaci Granados et alii 1993 Artigues zona de Montju c tamb baixaven alguns torrents com. 2001 2 Bacaria et alii 1991 Gri 2005 3 Actualment es eren el de la Font del Gat i el dels Tarongers que des. pot afirmar que les comunitats neol tiques es van assen guassaven al Cagalell Vell i que haurien format un con de. tar al Pla de Barcelona des del principi del neol tic antic dejecci a Sant Pau del Camp amb l eix cap a l est i limi. i que van perviure al llarg de tot el per ode dels primers tat a migjorn pel solc del carrer de les T pies Vil 1977. agricultors Les restes m s antigues es situarien a mitjan Oliv 1993 Riba 1993 Juli Riera 2012. ATICS SL annabordastissier gmail com, Departament de Prehist ria UAB anna gomez uab cat raquel pique uab cat maria sana uab cat miquel molist uab cat. Institut Jaume Almera CSIC ramon julia ija csic es. Departament de Prehist ria Hist ria Antiga i Arqueologia UB yolanda llergo gmail com jnadal uoc edu rieram ub edu. Departament de Prehist ria UAB UAM patricia rios uam es. 1 La intervenci arqueol gica en el solar va ser executada per l empresa d arqueologia ATICS SL coordinada pel Servei d Arqueologia del Museu d Hist ria i finan. ada pel Conservatori del Liceu Aquesta intervenci va tenir una primera fase 2005 en la qual sota la direcci de l arque leg Dami Gri es van practicar dos son. dejos que van posar al descobert una estratigrafia que abastava des de nivells contemporanis fins a nivells prehist rics Davant d aquests resultats i del projecte urban s. tic que preveia la construcci de dues plantes destinades a aparcament soterrani amb una fond ria total de 8 m per sota del nivell actual del carrer la Generalitat. concretament l rea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura conjuntament amb el Servei d Arqueologia del Museu d Hist ria de Barcelona van acor. dar portar a terme un control arqueol gic dels rebaixos del terreny molt especialment en aquelles cotes on es podien localitzar restes d poca prehist rica Aquesta. segona intervenci va tenir lloc el 2006 sota la direcci de l arque loga Anna Bordas Agra m les facilitats donades tant en el moment de l excavaci com en el de la. redacci del treball de les institucions implicades en particular a Maria Serrat directora del Conservatori Agra m tamb les observacions sempre ajustades dels ava. luadors en la preparaci del present text, 2 Artigues P Ll 2001 Mem ria dels resultats obtinguts en l excavaci arqueol gica al jaciment de Sant Pau cantonada amb Reina Am lia i carrer Carretes Barcelona Barcelon s. Centre de Documentaci ICUB In dita, 3 Gri D 2005 Informe preliminar de la Intervenci arqueol gica realitzada al C Nou de la Rambla 82 88 Estel 2 2b i T pies 7 9 de Barcelona Centre de Documentaci ICUB. QUARHIS POCA II N M 9 2013 pp 120 137,02 Bordas qxp 31 5 13 10 34 P gina 122.
122 quarhis, Les troballes que es presenten s han d incloure en un per amb un canvi en la coloraci lleugerament ataron. context de documentaci arqueol gica m s mplia que jat UE 4150 i 3700 en el qual es trobaven les tres estruc. permet confirmar que la zona de Sant Pau del Camp tures arqueol giques. constitueix un mbit de gran inter s arqueol gic pel que La primera estructura denominada estructura 1 estava. fa a les cronologies prehist riques Alhora aquestes dades situada al sud est del solar i composta per la troballa. tamb aporten nova informaci per al coneixement d a d una resta faun stica en concret un cap de bou i d al. questes primeres poblacions que van habitar el que esde guns fragments de material cer mic UE 3701 per. vindria posteriorment la ciutat de Barcelona sense associar se a cap retall o estructura concreta La. segona estructura o estructura 2 estava definida per una. 2 El jaciment l estratigrafia les estructures concentraci de pedres que amidaven entorn dels 10. i les restes documentades cm i que dibuixaven una forma allargada i amb mate. Les caracter stiques de la intervenci arqueol gica duta a rials arqueol gics com cer mica i fauna UE 3720. terme sobre una extensa superf cie 1 210 m2 aproxima Finalment l estructura 15 situada a la zona nord del jaci. dament i amb una mplia pot ncia estratigr fica4 han ment a una cota d 1 35 i 1 18 m s n m est formada per. perm s documentar l evoluci de les ocupacions hist ri una concentraci de pedres UE 4008 cer miques i. ques de les quals en el present treball sols s analitzen els tovots que configuren una forma ovalada amb un di me. nivells prehist rics fig 1 quadern a color 5 tre m xim aproximat d 1 10 m i un m nim de 0 75 m. Els estrats amb les ocupacions prehist riques es situen que es podrien interpretar com les restes d una possible. directament per sota de l estrat argil s de color ataronjat sitja. entre 3 80 i 2 25 m s n m datat d poca romana Cal Els materials recuperats tot i no ser abundants desta. dir tamb que es va poder observar un comportament quen per la pres ncia de restes associades a les activitats. sedimentol gic lleugerament diferenciat entre els sectors de preparaci i consum d aliments i per tant serien indi. nord i sud del solar excavat Aix al nord i a una cota cadors d un possible h bitat Cronol gicament els mate. entorn dels 0 20 m s n m es van detectar una s rie d es rials sobretot els conjunts cer mics s n relativament. trats que semblava que tenien el seu origen en la pres n homogenis i permeten proposar una cronologia relativa. cia d una possible plana fangosa Juli Riera 2012 Es de l edat del bronze inicial vegeu infra. tractava d estrats compostos per sorres i llims amb llen Per sota d aquest estrat es va documentar un altre nivell. ties de graves i d estrats amb una coloraci grisa que ens format per argiles taronges amb taques grises cotes. remetia a una composici altament org nica I aquestes entre 0 65 i 0 10 m s n m A la base d aquest nivell i a la. evid ncies no es localitzaren en la resta de la superf cie part sud i sud est del solar es van localitzar restes prehis. excavada 6 t riques formades per un conjunt de vuit estructures de. La primera ocupaci prehist rica es va localitzar en un combusti estructures relacionades amb subjeccions. paquet estratigr fic situat a 1 50 m s n m que contenia a ries retalls indeterminats i material dispers al voltant. diverses concentracions de pedres i material arque logic de les estructures Els retalls de les estructures es localit. dispers que podria correspondre a un nivell d abandona zaven tallant aquests estrats est rils mentre que el mate. ment M s concretament es pot definir un nivell de mate rial arqueol gic s ubicava dins dels estrats de matriu argi. rial dispers dins d un estrat de matriu argilosa i de colo losa. raci marr UE 3600 4100 per sota del qual apareixia L an lisi morfol gica de les estructures de combusti. un estrat amb la mateixa composici sedimentol gica permet isolar dos grups amb caracter stiques ben diferen. 4 Aquesta seq ncia en alguns punts va arribar a uns 8 m de fond ria des del nivell actual i en alguns sectors va assolir una cota negativa de 1 83 m respecte al nivell. Key words Barcelona prehistory combustion structures farming communities Postcardial Neolithic Developed Early Neolithic DEN Early Bronze Age EL NEOL TIC ANTIC I L INICI DE L EDAT DEL BRONZE A LES EXCAVACIONS DELNOU CONSERVATORI DEL LICEU EL NEOL TICO ANTIGUO Y EL INICIO DE LA EDAD DEL BRONCE EN LAS EXCAVACIONES DEL NUEVO CONSERVATORIO DEL LICEO THE EARLY NEOLITHIC AND THE

Related Books