LA PROGRAMACI DID CTICA

La Programaci Did Ctica-Free PDF

  • Date:12 Sep 2020
  • Views:8
  • Downloads:0
  • Pages:24
  • Size:922.97 KB

Share Pdf : La Programaci Did Ctica

Download and Preview : La Programaci Did Ctica


Report CopyRight/DMCA Form For : La Programaci Did Ctica


Transcription:

LA PROGRAMACI DID CTICA,parlarem de,Qu entenem per programaci. Els referents de la programaci,El model did ctic,La presa de decisions. Nivells de programaci,d un projecte o pla de centre. d una rea o un projecte did ctic,de la unitat did ctica unitat de programaci. La programaci un instrument din mic,Aportaci de la U D a l adquisici de les C B.
Els objectius did ctics,Selecci dels continguts, Activitats d ensenyament aprenentatge i d avaluaci. 1 La programaci s,Conjunt de decisions,planificades pel professorat dels. elements que intervenen en el,proc s d ensenyament. aprenentatge d acord amb les,finalitats expressades en el. Projecte Educatiu del Centre i,en funci de les necessitats.
educatives de l alumnat,2 Els referents de la programaci. PRESCRIPCIONS FINALITATS,NORMATIVES EDUCATIVES,CONTEXT ON. S APLIQUEN,PROGRAMACIONS,DOCENT presa de decisions del. professorat,NECESSITATS,EDUCATIVES,NATURALESA DELS ALUMNAT. CONTINGUTS,Professorat planificador Professorat aplicador.
La programaci s,Un instrument flexible obert en construcci. S ha de contextualitzar en funci de les necessitats. educatives de l alumnat a qui va adre ada, A mesura que es va construint es va autoregulant perqu. tingui coher ncia interna,La planificaci del professorat en relaci a cinc. preguntes clau,3 Model did ctic cr tic fonamentat en les teories. socioconstructivistes,QU SABEM AVALUACIO,QU VOLEM SABER OBJECTIUS.
CONTINGUTS,COM METODOLOGIA,APRENEM D ENSENYAMENT,ESTRAT GIES. FINALITATS D APRENENTATGE,Desenvolupament de,les compet ncies AVALUACIO. QU HEM APR S,b siques FORMATIVA I,4 La presa de decisions. Per elaborar les programacions el,professorat ha de prendre decisions i. acords compartits que garanteixin la,coher ncia del projecte educatiu.
CONSELL ESCOLAR,PROJECTE EDUCATIU,COMISSI PEDAG GICA. Cap d estudis,PROJECTE PROGRAMACI,Coordinadors de cicle ANUAL CENTRE. CURRICULAR,ED INFANTIL CICLE INCIAL CICLE MITJ CI SUPERIOR. Equip docent Equip docent Equip docent Equip docent. ACORDS DE CICLE DISSENY PROGRAMACIONS,PROGRAMACI D AULA. 5 Diferents nivells de programaci,Programaci d un projecte.
o pla de centre,b Programaci d una rea o mat ria,per a un curs o un cicle. c Programaci de la unitat did ctica,d Programaci d aula. seq ncia did ctica,a La programaci de l rea mat ria projecte. per a un cicle o curs, Els referents normatius s n el Decret 142 2007 Educaci Prim ria i. el Decret 143 2007 ESO, CONTEXT Caracter stiques de la mat ria de l alumnat.
2 OBJECTIUS DID CTICS, 3 CONTINGUTS D APRENENTATGE en relaci amb l rea o mbits. 4 ORIENTACIONS METODOL GIQUES I ACTIVITATS d ensenyament. aprenentatge i d avaluaci, CRITERIS D ATENCI A LA DIVERSITAT I ADAPT CURRICULARS. CRITERIS I PROCEDIMENTS D AVALUACI I RECUPERACIO, CONTRIBUCI DE L REA MAT RIA PROJECTE A L ADQUISICI. DE LES COMPET NCIES B SIQUES, DISTRIBUCIO TEMPORAL al llarg del trimestre curs cicle. Justificaci te rica o referent did ctic i pedag gic que. explicita les intencions educatives i les seves finalitats. b La programaci de la unitat did ctica,Objectius de la unitat did ctica.
Continguts Conceptes Procediments,i Actituds,Activitats d ensenyament. aprenentatge Seq ncia did ctica Contribuci,que inclouen Activitats d avaluaci i de la U D a. Activitats d adaptaci curricular per a l adquisici. l atenci a la diversitat de les C B,Metodologia i estrat gies did ctiques. Materials i recursos did ctics,Temporalitzaci de la U D i. organitzaci de l espai i el temps,c La programaci de la unitat did ctica.
la planificaci de cada docent ajustada a les sessions programades. per un grup concret d alumnes a partir dels criteris i decisions presos. en la programaci de l rea o mat ria en el cicle departament abans. s anomenava tercer nivell de concreci,Conv que la programaci d aula respongui a la. l gica de les fases did ctiques,3 Estructuraci coneixements. Abstracte Integraci del nous coneixements a la,xarxa existent mitjan ant explicacions i. activitats estructurades, 2 Introducci nous continguts S estableixen noves connexions entre. conceptes que permeten elaborar idees, Presentaci de nous coneixements com a m s complexes i originals.
m s tils de forma provocadora i,participativa Es tracta que l alumnat obtingui. nova informaci significativa per afavorir la,construcci de nou coneixement. Es pot intentar q estionar les idees pr vies,provocant el dubte per aconseguir un canvi. conceptual o aconseguir reestructurar el, coneixement incorporant nous elements 4 Aplicaci del coneixement. Transfer ncia del coneixement, 1 Exploraci idees pr vies apr s i aplicar lo a la resoluci d un.
problema o una situaci pr ctica en, Tracta d evindenciar quines s n les idees pr vies i diferents contextos. descobrir les estructures d acolliment a partir de les. quals es podran introduir nous coneixements Es consoliden els nous. aprenentatges i es reconeix la seva, Tamb permet explicitar i negociar els objectius utilitat. d aprenentatge perqu l alumnat se ls representi,Concepte social clau. CANVI I CONTINUITAT,Concepte social clau canvi i continu tat. 3 Estructuraci coneixements,Elaboraci d un mapa conceptual sobre.
2 Introducci nous continguts canvi continu tat dels aspectes. treballats, Explicaci i activitats per introduir els Redacci d un text interpretatiu sobre. conceptes de canvi i continu tat els canvis i continu tats a partir de. Quines coses canvien Com canvien Per l activitat de les fotografies. qu canvien I quines no Per qu,Els canvis s n aventatjosos Sempre. 4 Aplicaci del coneixement,Investiguem com vivien el nostres avis quan. 1 Exploraci idees pr vies eren petits,Elaboraci d un q estionari de preguntes en. A partir de dues imatges del poble o barri una grups de tres per entrevistar els avis on. antiga i una actual es genera un di leg per vivien a qu jugaven com era la seva. extraure n les difer ncies a trav s de escola, l obsevaci la descripci la comparaci Estructuraci de la informaci.
l an lisi i l interpretaci Debat a l aula quins aspectes han canviat i. quins no en relaci amb la manera de viure,dels nens d ara Qu ha millorat i qu no. Redacci d un text interpretatiu sobre els canvis i continu tats a partir de l activitat de les fotografies Investiguem com vivien el nostres avis quan eren petits Elaboraci d un q estionari de preguntes en grups de tres per entrevistar els avis on vivien a qu jugaven com era la seva escola Estructuraci de la informaci Debat a l aula quins aspectes han canviat

Related Books